La Federació Catalana de Monges Benedictines fou creada el 1960 després de la visita apostòlica encomanada per Roma al pare abat Aureli Maria Escarré de la comunitat de monjos de Santa Maria de Montserrat. A l’inici la Federació fou constituïda per la unió dels tres monestirs de monges benedictines de Catalunya. Nou anys més tard, el 1969, l’única comunitat de monges benedictines de les Illes Balears sol·licità l’ingrés a la Federació. A dia d’avui, les quatre constitueixen la Federació, vertebrant la seva presència al territori a través dels seus cinc assentaments:

  • Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona
  • Monestir de Sant Daniel de Girona
  • Monestir de Sant Benet de Montserrat
  • Monestir de La Santa Família de Manacor
  • Comunitat del Santuari de Santa Maria de Puiggraciós

Una unió que buscava la col·laboració fraternal entre les comunitats tot constituint una persona moral de Dret Pontifici, que es regeix pels Estatus propis, i que té com a finalitats:

  • conservar i augmentar, mitjançant la col·laboració fraternal entre els Monestirs, l’esperit monàstic segons la Regla de Sant Benet, i promoure el bon zel per l’observança regular, l’Ofici diví i l’apostolat;
  • assegurar que les relacions entre els Monestirs de la Federació siguin una veritable font d’enriquiment i d’ajut recíproc, sia per l’estudi dels problemes que els afecten, sia per l’intercanvi de serveis a favor de cadascun dels Monestirs necessitats;
  • salvaguardar la fidelitat a les Declaracions i el respecte degut als costums i a les legítimes diferències de cada Monestir;
  • proveir millor a la formació espiritual, intel·lectual i professional o tècnica de les monges.

El puntal de la Federació és la col·laboració fraternal entre les comunitats, que es poden prestar serveis mútuament, com ara:

  • el trasllat d’una novícia o d’una juniora en un altre monestir de la Federació per a la seva més bona formació;
  • la prestació d’una monja per a ocupar un càrrec de govern o de formació o per a qualsevol altre servei;
  • el trasllat de monges per motius de salut;
  • la prestació d’un ajut espiritual, moral o cultural;
  • la prestació d’un ajut de treball o econòmic;
  • l’organització de treballs d’estudi entre les monges de la Federació, com és ara; de temes monàstics, de Sagrada Escriptura, de litúrgia, de cant, d’arxiu, etc.