El passat dissabte 27 de gener, un centenar de persones es va congregar a l’església de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès per recordar els 1001 anys d’expulsió de les monges de Sant Joan del seu monestir per part del papa Benet VIII. 

La celebració s’inicià amb els parlaments del rector de l’Ametlla, Mn Hernán Urdaneta, i la Gna Coloma Boada, responsable del Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, que donaren la benvinguda als assistents. Seguidament, l’arxivera en cap del SAF explicà els fets que es commemoraven: l’expulsió de les monges de Sant Joan del seu monestir, el primer cenobi femení dels comtats catalans, i l’extinció de la comunitat amb la fundació d’una canònica de clergues al seu lloc. Seguí l‘audició Venit Lumen interpretada pel cor femení Auditexaudi i Santi Figueras a la viola de mà, amb la col·laboració de la Gna Assumpte Maymó de la comunitat de Puiggraciós. Finalitzat l’acte, es celebrà un dinar de germanor al Santuari de Puiggraciós amb el grup de la parròquia de Sant Joan de les Abadesses, la Federació Catalana de Monges Benedictines i el grup d’enllaç del mateix santuari.

L’acte, organitzat pel SAF, va comptar amb la presència dels alcaldes de l’Ametlla del Vallès i Sant Joan de les Abadesses, alguns regidors d’ambdós consistoris, els rectors de Sant Genís de l’Ametlla, Sant Joan de les Abadesses i del Santuari de Puiggraciós, l’abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les i presidenta de la Federació Catalana de Monges Benedictines, la comunitat de Puiggraciós i diversos santjoanins i ametllatans que volgueren participar de la commemoració.


.

Aquesta ha estat l’única activitat dels actes de commemoració del mil·lenari de l’expulsió de les monges de Sant Joan que s’ha celebrat  fora de la població de Sant Joan de les Abadesses. I per què a l’Ametlla del Vallès?

En primer lloc, perquè l’església romànica de Sant Genís de l’Ametlla va ser consagrada el 4 de juliol de 932 pel bisbe de Barcelona sota la petició de l’abadessa Emma, la primera abadessa del monestir de Sant Joan, qui va dotar l’església amb els objectes litúrgics necessaris per la celebració del culte (casulla, estola, corporal, el calze i la patena… també un còdex que contenia el missal, el leccionari i l’antifonari i un altre amb el salteri).

En segon lloc, perquè el monestir de Sant Joan tingué una forta presència en aquest territori a la primera meitat del segle X a través de Santa Maria del Camí. Actualment una petita església romànica de la Garriga, on sembla que hi hagué al segle X un monestir femení, fundat possiblement per la mateixa abadessa Emma i governat per la seva germana Quíxol.

I finalment, perquè la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les, hereves del model de vida monàstica encetat a Catalunya per les monges de Sant Joan, mantenen aquesta presència benedictina femenina a l’Ametlla i els pobles del voltant amb la comunitat que viu avui al Santuari de Puiggraciós.

.

T’ agrada aquest article? Comparteix –ho: