El passat dissabte 7 d’octubre de 2017, més de setanta persones es van reunir el Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses per escoltar els últims estudis sobre el primer monestir femení dels comtats catalans, el monestir de monges benedictines de Sant Joan de les Abadesses fundat pel comte Guifré el Pilós i la seva esposa Guinedilda vers el 887 i extingit el 1017.

Ramon Roquer, alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Albert Piñeira, de Cultura de la Diputació de Girona, Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic, i Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, van donar inici a la jornada amb els seus parlaments inaugurals, coincidint amb l’escaiença de celebrar en aquests moments tant decisius pel futur de Catalunya una jornada sobre la història d’un monestir que visqué i participà de la configuració inicial dels comtats catalans.

Durant la intensa jornada es van analitzar diferents temes relacionats amb el monacat femení i el monestir de Sant Joan. El catedràtic Josep Maria Salrach Marès va oferir una anàlisi detallada del context polític en el qual es van desenvolupar els fets de 1017 que desembocaren en l’expulsió de les monges de Sant Joan a través d’una butlla del papa Benet VIII.  Ponència complementada per les aportacions de Montserrat Pagès i Paretas sobre el darrer abadiat, el d’Ingilberga, i de Joan Ferrer Godoy sobre les conseqüències de l’expulsió i la configuració d’un nou projecte monàstic a Sant Joan de la mà de l’abadia de Sant Víctor de Marsella.

Però durant la jornada també hi hagué ocasió per analitzar el paper de la dona als comtats catalans els segle X i XI de la mà de la professora Teresa Vinyoles Vidal, qui ens parlà molt especialment de les roturadores, repobladores i civilitzadores. I en la mateixa línia d’anàlisi, el doctorant Xavier Costa Badia va aprofundir en la configuració del patrimoni del monestir de Sant Joan i el seu impacte sobre el territori.

No obstant, la jornada volia reivindicar el món de l’espiritualitat femenina a l’Alta Edat Mitjana i la necessitat del seu estudi. Per això, la jornada comptava amb la presència de la germana Maria Dolores Martín Trutet, qui plantejà el fet monàstic femení des dels seus orígens com una realitat pròpia, no depenent de l’experiència masculina. En aquest sentit, les comunicacions d’Araceli Rossillo Luque i Irene Brugués Massot, sobre l’educació i la cultura als monestirs femenins medievals i la vida monàstica als primers monestirs femenins dels comtats catalans, respectivament, van ajudar a perfilar la visió dels monestirs com espais de vida espiritual de dones i per a dones.

Finalment, la professora Núria Jornet-Benito, coinvestigadora principal del projecte de recerca I+D Paisatges espirituals de la Universitat de Barcelona, col·laborador de la jornada, va cloure l’acte amb una reflexió interessant sobre els punt abordats i les línies de treball obertes. I al marge de la necessitat de remirar les fonts originals i de seguir investigant, va apuntar les possibilitats d’aprofundir en l’estudi dels mecanismes de memòria que es donaren temps després de l’expulsió i que convergiren en la llegenda del comte Arnau.

En definitiva, la jornada Sant Joan de les Abadesses, mil anys d’absència ha estat el primer pas vers una necessària revisió de la història del monestir de Sant Joan i del monacat femení a l’Alta Edat Mitjana a casa nostra. Per això, els organitzadors preveuen editar el 2018 una monografia que reculli i ampliï tots els temes tractats a la jornada.

..

T’ agrada aquest article? Comparteix –ho: