Descobreix les persones i entitats que fan possible la jornada d’estudi i divulgació Sant Joan de les Abadesses, mil anys d’absència.

Una jornada per seguir avançant en l’estudi i el coneixement del primer monestir femení dels comtats catalans!

.

.

.

.

.

.

. 

PONENTS

JOSEP MARIA SALRACH MARÈS

Catedràtic d’història medieval a la Universitat Pompeu Fabra. Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de París VII, i actualment és professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

La seva extensa producció científica s’emmarca en l’estudi de la història medieval a Catalunya, on destaquen obres com Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil (2013), La fam al món: passat i present (2009) o Catalunya a la fi del primer mil·lenni (2004), entre d’altres.

VÍDEO del professor Salrach parla sobre el monestir de Santa Maria de Ripoll i el comte Guifré (a partir del minut 1:30).

TERESA VINYOLES VIDAL

Professora d’història medieval de la Universitat de Barcelona i membre fundadora del Centre Dudoda de la mateixa universitat.

Les seves línies d’investigació es focalitzen en l’estudi de la dona i la societat medieval a Catalunya. De la seva prolífica producció escrita destaquen les obres Història de les dones a la Catalunya medieval (2005), Mirada a la Barcelona Medieval des de les finestres gòtiques (2002), i aportacions com Civilizadoras de frontera (2007), entre moltes altres.

VÍDEO de la conferència de la professora Vinyoles sobre El paper de la dona a la societat catalana medieval (Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, juny 2016).

NÚRIA JORNET BENITO

Professora titular del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i co-investigadora principal del projecte d’I+D Paisatges espirituals.

Les seves línies de recerca es mouen en l’àmbit de la gestió de la memòria en la història, els arxius de dones i la història de l’espiritualitat femenina a l’època medieval. Entre les seves publicacions destaca Un monestir a la cruïlla. Els inventaris de sagristia del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (2014), La pregària diària femenina: els llibres d’hores catalans (2012) o El monestir de Sant Antoni de Barcelona: l’origen i l’assentament del primer monestir de clarisses a Catalunya (2007), entre d’altres.

VÍDEO de la intervenció Monacat i urbanisme: dones construint la ciutat medieval de Núria Jornet (7es Jornades de Cultures Medievals. Monestir de Santa Maria de Pedralbes, maig 2012).

JOAN FERRER GODOY

Director de l’Arxiu Històric de Girona i arxiver de l’Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Les seves línies d’estudi i recerca es centren en la història del monestir i la col·legiata de Sant Joan de les Abadesses en època medieval i moderna, així com en la història del poble de Sant Joan de les Abadesses. Destaca entre les seves publicacions Actes i resolucions. Sant Joan de les Abadesses en època moderna (1630-1859) (2013) i el Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273) (2009), entre d’altres.

.

MONTSERRAT PAGÈS PARETAS

Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona i exconservadora d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Els seus àmbits de recerca són l’arquitectura preromànica i romànica i la pintura romànica en l’àmbit català, especialment la pintura mural romància a Catalunya. Entre les seves publicacions destaquen obres com Pintura mural sagrada i profana, del romànic al primer gòtic (2012), Sobre pintura romànica catalana. Noves aportacions (2009) o El temps del romànic (1995), entre d’altres.

VÍDEO de Montserrat Pagès explicant l’absidiola de Sant Esteve d’Andorra la Vella (enciclopèdia.cat, 2015).

ARACELI ROSILLO LUQUE

Doctora en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i tècnica de l’Arxiu-Biblioteca dels Franciscans de Catalunya.

Les seves recerques es mouen en l’àmbit de l’estudi de la dona i l’espiritualitat femenina medieval, amb aportacions com Rezando y sirviendo: las niñas en los monasterios femeninos catalanes durante la Edad Media e inicios de la Edad Moderna (2016) o El monasterio de Santa Clara de Manresa (siglos XIV-XVII). Las clarisas en la Cataluña Central (2016), entre d’altres.

ENTREVISTA a Araceli Rosillo, La  dona medieval no es resignava, lluitava (El Periódico. Entre tots, 15 març 2017).

MARÍA DOLORES MARTIN TRUTET

Monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat. Llicenciada en filosofia per la Universitat de Paris, on exercí la docència fins al seu ingrés al monestir d’Oviedo. Feu el batxillerat en teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas i posteriorment es llicencià en teologia a la Universitat d’Estrasburg. És membre de la Societat d’Estudis Monàstics (SEM).
Ha impartit cursos sobre els pares i mares de l’Església i les fonts del monacat a Espanya i Amèrica Llatina. Actualment anima sessions sobre teologia i espiritualitat de l’Orient cristià, imparteix classes a Studium de l’abadia de Montserrat i col·labora en la secció de patrística  del projecte editorial internacional La Bíblia i les dones: exegesi, cultura i història.

FRANCESC FAJULA PELLICER

Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, arquitecte superior per la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic corresponent de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. És professor titular a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Té una extensa obra com escultor i arquitecte. Com escultor ha fet exposicions individuals i col·lectives en diferents ciutats de Catalunya, l’Estat espanyol, Itàlia i França. Te obra en col·leccions públiques i privades en diversos països. Ha participat en debats i conferències sobre intervenció en el patrimoni artístic, arquitectònic i paisatgístic, i és autor de diverses remodelacions del monestir i el museu de Sant Joan de les Abadesses.

VÍDEO de l’entrevista a l’escultor Francesc Fajula en el seu taller a Sant Joan de les Abadesses (Televisió del Ripollès, febrer 2017).

IRENE BRUGUÉS MASSOT

Arxivera en cap del Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines. Llicenciada en Història i màster en Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Postgrau superior d’Arxivística i Gestió Documental a l’ESAGED.

Les seves recerques es mouen en l’àmbit de la producció documental, la cultura escrita, els arxius monàstics i el monacat benedictí femení a Catalunya. Actualment està finalitzant la seva tesi doctoral titulada Producció i gestió documental d’un monestir femení. Anàlisi de la funció arxiu i la gestió del claustre a Sant Daniel de Girona (1018-2017).

VÍDEO de la conferència El monestir de Sant Daniel de Girona i el seu arxiu de Irene Brugués (V Congrés d´Història de Girona: Monestirs i convents a Girona, novembre 2015).

XAVIER COSTA BADIA

Graduat en Història, Màster en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona i becari predoctoral de la mateixa universitat.
Actualment està duent a terme la seva tesi doctoral sobre la implantació i evolució del monacat benedictí en els comtats catalans alt-medievals.
Les seves darreres aportacions són: Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval (en premsa) i Los monasterios nacidos a través de pactos en los condados catalanes del siglo IX. Reflexiones en torno a la pervivencia de un modelo fundacional visigodo en tiempos de la reforma carolingia (en premsa).

.

ORGANITZADORS

SAF. SERVEI D’ARXIUS DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE MONGES BENEDICTINES

El Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines fou fundat el 2012 amb la missió d’aplegar, gestionar, conservar i difondre el patrimoni documental passat, present i futur de les diferents comunitats que integren la Federació. Aquestes són: Sant Pere de les Puel·les, Sant Daniel de Girona, Sant Benet de Montserrat, La Santa Família de Manacor i Santa Maria de Puiggraciós.

Amb la voluntat d’esdevenir un servei arxivístic innovador i un centre de coneixement de referència del monacat benedictí femení a Catalunya, i assegurar la gestió, protecció i difusió del patrimoni cultural dels monestirs que l’integren, en benefici de les pròpies comunitats, de l’Església, de la comunitat científica i de tota la societat.

JUNTA DEL MUSEU DEL MONESTIR DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

El museu va obrir les seves portes l’any 1975. Conserva una destacada col·lecció d’obres que van des del segle VIII fins el XX i que abraça bona part dels gèneres artístics com l’escultura, la pintura, el teixit i l’orfebreria.

La seva gestió recau a la Junta del Museu, entitat parroquial la funció de la qual és vetllar pel manteniment i conservació del monestir en allò material per tal que aquest pugui exercir la seva funció de lloc de culte i de pregària. Procura també per l’adequat entorn exterior del conjunt monumental. Promou els seus valors espirituals en la seva triple vessant religiosa, cultural i social. Es troba constituïda per diferents vocals, és presidida pel Rector.

.

COL·LABORADORS 

PAISATGES ESPIRITUALS. Models d’aproximació espacial a les transformacions de la religiositat femenina medieval als regnes peninsulars (s. XII-XVI)

Projecte d’investigació I+D de la Universitat de Barcelona, codirigit per les investigadores principals Blanca Garí i Núria Jornet de la mateixa universitat.

Esta format per un equip interdisciplinari de diverses universitats europees que estudien les formes de recepció, transformació i desenvolupament de l’espiritualitat femenina medieval als diversos àmbits de la Península Ibèrica i les seves àrees històriques d’influència. I ho fa tot explorant les possibilitats d’una anàlisi holística del paisatge i de les aproximacions, a diferents escales espacials, al fenomen religiós a l’Europa medieval.

.

.

IRCVM. INSTITUT DE RECERCA EN CULTURES MEDIEVALS

L’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) és un institut propi de la Universitat de Barcelona aprovat el 2008 per coordinar la recerca d’investigadors i investigadores especialistes en l’Edat Mitjana de diferents disciplines de la UB. L’IRCVM pretén portar la recerca de l’època medieval al nivell màxim d’excel·lència i esdevenir un referent per a l’estudi del món medieval a Catalunya i més enllà. Per això vol crear espais de diàleg entre els diferents àmbits a través de la creació de laboratoris de recerca i de l’adscripció dels seus membres a uns eixos en els quals articulin i desenvolupin la seva recerca. També busca transformar la recerca sobre el món medieval a la UB intervenint en la formació, ja sigui a través de la participació en el Màster de Cultures Medievals o dels seminaris de doctorands. Un altre dels elements fonamentals és la projecció exterior de l’institut a través de les publicacions que posin a l’abast de la comunitat científica els resultats de la recerca, amb l’organització periòdica de les Jornades de Cultures Medievals i amb la col·laboració amb institucions públiques i privades.

CATALONIA SACRA

Catalonia Sacra (CS) és un projecte conjunt dels deu bisbats amb seu a Catalunya creat l’any 2012 amb la voluntat de dinamitzar el patrimoni cultural de l’Església. Les seves línies de treball es basen en tres objectius: oferir formació i informació sobre el patrimoni cultural d’arrel religiosa, generar activitats per a la millora del seu coneixement, i iniciar una dinàmica turística que permeti generar activitat econòmica per al seu manteniment.

.

.

EPISCOPUS

En ocasió de quatre efemèrides (els 1.500 anys de la notícia del bisbe Cinidi, primer bisbe conegut de la diòcesi de Vic; els 1.000 anys de l’inici de l’episcopat del bisbe Oliba; els 200 anys de la mort del bisbe Veyán Mola i els 100 anys de la mort del bisbe Torras i Bages), el Bisbat de Vic ha elaborat el projecte Episcopus. Amb la voluntat de commemorar els fets i a l’hora provocar un intens impacte cultural, social, religiós, patrimonial, teològic i històric a la nostra societat.

ISCRV. INSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCIES RELIGIOSES DE VIC

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic és un centre docent del Bisbat de Vic, vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya, que proporciona una formació teològica i filosòfica de nivell universitari. Les activitats de l’Institut van adreçades a persones interessades en aconseguir uns coneixements bàsics i raonats sobre el cristianisme i el fet religiós en general. Ho fa en diàleg amb la cultura contemporània. També prepara per a exercir càrrecs o funcions eclesials i per a ser professor de religió catòlica.

.

 

 

T’ agrada aquest article? Comparteix –ho: